PER QUÈ EL 8 DE MARÇ?

Parlem del 8 de març com el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Dones, així en plural perquè no hi ha una única manera de ser dona. Som diverses i heterogènies, lluny d’un patró marcat que estandarditzi què és ser dona. Però a més, afegim que som treballadores. Perquè el 8M és un dia de reivindicació laboral, de drets. En definitiva, de classe. Perquè com Maria Mercè Marçal, compartim la rebel·lia entesa des de diferents prismes: dona i de classe treballadora, en aquest cas.

I és que el 8 de març té un origen de lluita pels propis drets com a dones treballadores, doncs es commemora les 123 dones que van morir en l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist Company de Nova York el març de 1911. Les treballadores s’havien declarat en vaga com a protesta per les condicions de treball que vivien. Les seves reivindicacions, lamentablement, són de rabiosa actualitat: mateix salari que els homes (cobraven 1/3 del sou dels homes per a realitzar la mateixa tasca), dret a la lactància i a la reducció de la jornada laboral, descans dominical, etc. L’amo, que no trobava la vaga acceptable, va tancar les portes de la fàbrica i hi va calar foc. El desenllaç, 146 persones mortes (123 dones i 23 homes).

Més d’un segle després, el 8 de març ens serveix com a data simbòlica per reconèixer d’on venim, on som i cap a on anem en matèria de drets de les dones treballadores. Però hem de poder sobreposar-nos al simbolisme i fer de la lluita feminista una reivindicació transversal durant tot l’any. Les retallades dels darrers temps, les reformes laborals, les restriccions cada vegada més ferotges al dret a l’avortament, etc. ens precaritzen i ens cosifiquen. Aquesta és la realitat durant tot l’any. I és durant tot l’any que cal estendre la lluita!